|
Interacció Persona-Ordinador.
Disciplina relacionada amb el disseny, implementació i avaluació de sistemes informàtics interactius per a ús d'éssers humans i amb l'estudi dels fenòmens mes importants amb els quals està relacionat (ACM SIGCHI curricula [1] , 1992, p. 6).
Usabilitat.
Mesura en la què un producte pot esser usat per determinats usuaris per aconseguir objectius específics amb efectivitat, eficiència i satisfacció en un context d'ús especificat (ISO 9241-11 [2]).
Accessibilitat.
Les barreres que els usuaris discapacitats i persones d'edat avançada troben per a interactuar amb sistemes interactius estan relacionades principalment amb la interfície d'usuari i inclouen les dificultats físiques per a manipular els dispositius i les barreres cognitives per a entendre els procediments i la navegació. Proporcionar flexibilitat per a acomodar-se a les necessitats de cada usuari i a les seves preferències i/o limitacions és l’o bjectiu de l’accessibilitat.
Disseny Centrat en l’Usuari (DCU).
Metodologia de desenvolupament de sistemes interactius on els usuaris dels mateixos prenen part activa i constant des del principi. L’estàndard ISO 13407 [3] proporciona un marc teòric que serveix de guia per aconseguir sistemes interactius usables incorporant el DCU durant el cicle de vida del desenvolupament.
Arquitectura de la informació, enginyeria del coneixement.
Art i ciència d’o rganitzar informació per ajudar a les persones a satisfer eficientment les seves necessitats d’i nformació. Això comporta investigació, anàlisi, disseny i implementació.
Paradigmes d’Interacció.
Interactuar amb un ordinador “tradicional” o de sobretaula suposa tant sols un dels diferents paradigmes actuals mitjançant el qual les persones estem en contacte amb la tecnologia. Sota el nom de paradigmes d’interacció, per tant, s’engloba l’e studi, comprensió i metodologia relacionada amb les diferents formes que disposem per interactuar amb sistemes interactius diversos, com ara l’a nomenada de sobretaula, la realitat virtual, la computació ubiqua o la realitat augmentada.
Ontologies, Web Semàntica i integració de dades.
Les ontologies són representacions formals, es a dir processables per ordinador, de models de coneixement. Faciliten la gestió d'arquitectures d'informació i la integració de diferents models de dades a través d'un model conceptual comú. La Web Semàntica combina les possibilitats de les ontologies i d'un model comú de dades amb el caire obert de la Web. Aquesta combinació fa possible un marc global d'intercanvi de coneixement per als usuaris amb el suport dels ordinadors.
Interfícies d’usuari plàstiques i col.laboratives.
Com a conseqüència de la proliferació de dispositius mòbils cada cop més potents, provistos de tecnologia inalàmbrica i de mecanismes de comunicació, avui en dia qualsevol lloc pot esdevenir un escenari potencial per a suportar diferents tipus de treball, fins i tot activitats col.laborativas. La tecnologia ens proporciona llibertat no només per a moure’ns lliurement sense perdre el contacte amb altres membres del grup, sinó també per a triar entre un gran nombre de dispositius i plataformes de computació. Els usuaris mòbils necessiten solucions autònomes i flexibles, capaces d’adaptar-se a condiciones i dispositius diversos. La plasticitat sorgeix com l’à rea de recerca que s’encarrega d’e studiar i de proporcionar solucions a aquesta diversitat de contextos d’ús de manera econòmica i ergonòmica
Descobriment de Coneixement en Bases de Dades i la seva aportació a la disciplina de la IPO.
El Descobriment de Coneixement en Bases de Dades (Knowledge Discovering in Databases o KDD) brinda tècniques que permeten l’extracció no trivial des d’un conjunt de dades d’i nformació implícita, desconeguda i potencialment útil. La seva utilització dins de l’àmbit de desenvolupament de sistemes interactius sota l’Enginyeria de la Usabilitat i el Disseny Centrat en l’Usuari s’ha centrat en l’estudi del comportament d’usuaris i el mesurament de la usabilitat de sistemes interactius ja desenvolupats. En aquesta línea de recerca s’estudien les potencialitats del KDD dins de les primeres etapes de desenvolupament de sistemes interactius.
[1] http://www.sigchi.org/cdg/
[2] ISO 9241-11:1998. Ergonomic requirements for office work with visual display terminals (VDTs)-Part 11: Guidance on usability, 1998.
[3] ISO 13407. Human-centred design processes for interactive systems, 1999.
|
