La Web 3.0 proporciona mecanismes que faciliten la integració d’informació provinent de diferents fonts independents produint una experiència d’usuari integradora i transparent, molt més rica que la qual seria possible a partir de les diferents fonts de dades per separat.

La major aportació de la Web Semàntica és que es tracta d’un “lloc” on podem “connectar” grans quantitats de dades provinents de diferents fonts en un marc comú. Aquest marc es fonamenta en representar la informació com un Graf Global Gegant, una xarxa en la qual els recursos s’interconnecten mitjançant relacions de diferents tipus.

Representació gràfica de part de la Web Semàntica

Tot això, recursos i relacions, s’identifiquen mitjançant URIs (Uniform Resource Identifiers) identificadors de recurs únics a nivell de tota la World Wide Web. Per tant, es disposa d’una plataforma global d’identificació. La potència d’aquest model és enorme. Primer perquè ens permet connectar moltes coses amb el que la informació guanya valor de manera exponencial respecte al seu valor de forma aïllada, de forma similar a la llei de Metcalfe pel valor de les xarxes d’ordinadors o la llei de Reed per a les xarxes socials.

Una vegada que tot està interconnectat, obtenim més que la suma de les parts que ho integren. Es poden aplicar processaments automàtics sobre tota la xarxa basats en models formals, és a dir ontologies. Per tant, podem veure la Web Semàntica com un potent instrument on anar emmagatzemant informació, processar-la de forma intel·ligent i després extreure-la amb una riquesa que permet adaptar-la més fàcilment a les necessitats dels seus usuaris.

Alimentar la Web Semàntica és el primer i fonamental pas per a construir la Web Semàntica. Malgrat les importants barreres que existeixen en aquest punt, és important recordar que molta de la informació disponible a la Web s’està generant a partir de bases de dades. Per tant no resultaria massa complicat generar múltiples fluxos d’informació, per exemple HTML per a les persones i RDF per als ordinadors, o versions mixtes com RDFao els Microformats.

Un altre repte important és com dur els resultats fins als usuaris. Per a això és necessari considerar aspectes com la usabilitat o l’accessibilitat. A un usuari no se li pot presentar la Web Semàntica com un codi XML que li resultarà incomprensible. Una iniciativa que intenta dur la Web Semàntica més a prop dels usuaris d’una manera usable i accessible és el portal semàntic Rhizomik. Aquest portal mostra la Web Semàntica d’una forma familiar per als usuaris, a través dels seus navegadors com pàgines web HTML amb taules, enllaços, text formatat, etc.

Roberto García